No volen deixar aquest mon...
(Les agrada molt)
Jo pense que la mort ens arriva a tots d'un moment a l'altre pero jo soc una d'aquestes personas a la cual li dona molta por la mort i no asumeix ni la seua mort ni la mort de les persones que tinc al meu alrededor...
A mi es va morir mi iaia fa lla uns cuants anys...
La volia molt i desig amb totes les meues forçes que baixe del cel per poder estar amb ella un altra vegada..
Aun recorde com si fora ahir la seua mort...
Mipactò un munton la noticia de que la meua iaia s'anara d'aquest món deixandome sense su presensia...
La meua iaia per a mi era com una germana...ella entenia totes les coses, incluso coses que ni el meus parents entenien, le tinc que agradeir moltes coses i així, mediant aquesta entrada meua de blogger li faig una menciò per a recordarla i per a que sapiga que no moblide d'ella i al mateix temps bull nombrar també a una persona que jo desconege totalment pero que hi ha una persona a la que se que aquesta publicació li va agradar i, potser, o no, li fara llorar al llellirla...
L'altra dedicació a la que em refereig es a la bisabuela del meu novi la cual va recibir una mantilla negra d'ella aquesta mateixa tarde al arribar a sa casa a veure unes coses... Tambe dir que sapigau vivir i apresiar el que tingau ara mateix i no espereu a que desapareguen per a apresuar lo que un dia tubisteis però no apresiasteis ni disfrutasteis...UNA MENCIÓ PER A TOTS ELS FALLESCUTA DE TOTES LES PERSONES DEL MON!!!
